Missatges dins d´una ampolla

Vent - 37/329

2009-01-28T22:33:00.002+01:00

No future -36/330

2008-10-16T05:33:00.000+02:00

El dia que vaig decidir fer això no sabia què feia. El dia que vaig decidir fer això no sabia què implicava. El dia que vaig decidir fer això no sabia quin efecte tindria al meu futur. Encara no ho sé. Ni ho sabré mai. El futur no es converteix mai en present per entendre’l. I la majoria de vegades tampoc entenem el present.

Deixant de comptar - 35/331

2008-10-15T22:53:00.003+02:00

Ja no puc deixar de comptar. De fet, és part de la meva vida. L'únic que puc fer és no donar-li tant importància.
Avui he descobert una altra illa. Allà no hi ha missatges, hi ha una història més llarga. Potser quan estigui acabada la puc ficar dins d'una ampolla i portar-la cap aquí.

563 dies - 34/332

2008-09-23T00:30:00.006+02:00

Han passat 563 dies com un sospir i a la vegada com un huracà ple de canvis. Aquest futur que em feia tanta por ja és aquí. Ara ja puc tornar a la normalitat dins d'una quotidianitat diferent.
M'he adonat que he pogut sobreviure més de 365 dies tot i que no he escrit un missatge diari, suposo que això és bo, ja que no m'he mort... Continuaré amb el compte enrere, m'agrada encara que ja no tingui sentit.

Ara vaig a donar un vol. Fa tant de temps...

Transpiració 33/333

2007-03-10T05:46:00.001+01:00

Tancar els ulls per trobar la paraula adequada és com submergir-se en una agradable banyera d’aigua calenta, perfumada i plena de lletres. El vapor fa suar la inspiracio.

Què ha passat? - 32/334

2007-03-10T04:53:00.000+01:00

He jugat a aguantar la respiració dins d'una peixera i he admirat les formes deformades des del seu vidre còncava.
He donat forma física a l’angoixa aguantant la respiració fins que sentia el pols del meu cor als ulls tancats.
He desitjat estar afora des de la comoditat i l’escalfor de dintre.
He buscat sense trobar i he trobat sense buscar.
He esperat, desesperat i decidit que al final tot és inesperat.

No puc explicar el que m’ha passat, no vull explicar el que m’ha passat, no m’ha passat res.

Avui he rebut un missatge del futur – 31/335

2007-01-18T01:00:00.000+01:00

Estava passejant per la platja com cada matí, no hi ha gaire cosa més a fer aquí, i m’ha cridat l’atenció un objecte que hi havia a la sorra, just on les onades més llargues encara arriben. M’he acostat estranyada ja que no havia vist mai brossa o cap mena de contaminació en aquesta platja. Era una ampolla amb un missatge a dintre. És curiós com per un moment m’ha semblat reconeix–ho, però quan m’he fixat millor he vist que el vidre era de color verd, jo fins ara només he fet servir vidre blanc.

El missatge deia:

"Preterit imperfecte, futur perfecte - 209/157
Tot el que fem en el present afecta al nostre futur. És millor sacrificar el present per un futur millor? O hauríem de viure sempre el present com si no hi hagués futur? Seria possible viure coneixent el nostre futur?"

Estic davant d’una paradoxa de l’espai temps? Tot i que sé que escriuré aquest missatge d’aquí 178 dies, si l’únic que faig durant aquest temps es passejar serà impossible que arribi mai a escriure el missatge 209. Per altre banda, havent-lo llegit ara, quan arribi el moment d’escriure’l voldré dir el mateix?

Missatges inconstants - 30/336

2007-01-17T00:45:00.000+01:00

És la constància germana de la monotonia? Vol dir això que la inconstància és per definició més creativa? O hem de mantenir una monòtona constància perquè la inconstant inspiració ens trobi treballant?

Avui ha sortit el sol - 29/337

2007-01-16T00:37:00.000+01:00

M’ha despertat una escalfor coneguda, evocant records com un perfum familiar. Feia molt de temps que no sentia la seva llum reflectida a la meva pell ni la seva energia recorrent la meva sang. És un element tant bàsic de la vida que sembla antinatural que els homes puguin viure en la foscor.
Pot ser per això avui he decidit visitar la Molly Sue, perquè també sembla antinatural que els dos únics habitants d’una illa no tinguin cap contacte.
Devia ser cap el migdia quan he pujat a la seva cabana. Com imaginava, encara dormia i, intentant no despertar-la, he agafat l’ampolla buida de vodka que li estava relliscant de la mà. La seva cabana es una barreja entre un pis d’estudiants i una tenda de campanya a Platja d’Aro a l’agost. Fa pudor a alcohol, tabac i ressaca. Sempre he pensat que la Molly Sue esta aquí perquè a Eivissa estava ple. Tornaré més tard.
La sorra de la platja esta molt calenta i m’he estirat a prendre el sol. M’ha despertat una fredor coneguda, com quan algú et tapa el sol i fa ombra amb el seu cos. Al obrir els ulls he vist la Molly Sue. Ha somrigut i s’ha assegut al meu costat. “Gracies per venir a veure’m”. M’ha ofert alguna beguda que portava en una nova ampolla, però aquest cop he dit que no. Tinc curiositat per tenir una conversa amb ella sense anar borratxa. “Doncs avui fas tard. Encara no se m’ha passat la borratxera d’ahir”. Ens hem quedat assegudes a la platja mirant com el sol s’amagava un altre cop rere l’horitzó i he pensat que les millors converses són les que no planeges i que els silencis de vegades diuen més que moltes paraules buides.

Tinc sorra a la boca 28/338

2007-01-04T15:31:00.000+01:00

Quan dura la ressaca de cap d'any?
Quan s'ha de comencar a fer realitat els proposits de l'any?
Perque aquest any no tinc proposits?
Perque una cosa tant artifical com un calendari influeix en el nostre estat animic, fent que sembli que hem de reneixer cada 365 dies?
Perque aquest bloc durara 365 dies?
Quan marxare de l'illa?
Perque l'any passat nomes vaig viatjar per illes, fins i tot literariament?

Encara tinc sorra a la boca...

Avui he passejat pels estels amb l’Einstein - 27/339

2006-12-16T11:16:00.000+01:00

El temps m’obsessiona i l’espai em fa vertigen, per això un passeig pels estels on les distancies es mesuren en anys llums es la culminació de les meves fòbies. L’Einstein va ser agradable i les seves explicacions senzilles però tot i així no vaig poder evitar sentir-me molt petita.

Vistos des d’allà els humans som fràgils i la nostra quotidianitat per tot el sentit. La feina, les hipoteques, les compres de Nadal, els embussos de tràfic, les bossetes de plàstic de l’aeroport, les ganes que tenim de vacances i les armes dels exèrcits per protegir aquest modus vivendi... Som unes simples molècules a l’espai que d’aquí uns milions d’anys haurem desaparegut completament sense que quedi cap rastre. Realment no hi ha una altra manera de passar el temps que ens ha tocat viure?

One way? - 26/340

2006-12-11T20:16:00.000+01:00

There´s always more than one way

Up

and Down

East & West

North & South

Blau & Grana

El viatger imaginari agafa les maletes - 25/341

2006-11-24T14:59:00.000+01:00

Es pot viatjar de moltes maneres i crec que la mes usual, tot i la proliferacio d'aerolinies de baix cost, continua sent mentalment. Com deia la Karen von Blixen a Out of Africa, el viatger imaginari no necessita equipatge.
No s'ha de preocupar de portar bossetes de plastic de 20cm x 20cm transparents i amb tanca autoadhesiva per ficar els productes liquids en ampolles no mes grans de 100ml de capacitat. Tampoc s'ha de preocupar de tenir en regla tota la paperassa, ja sigui passaport electronic, amb xip, visat, justificacio de solvencia economica, justificacio de residencia, cartilla de vacunacio, etc. Tampoc s'ha de preocupar que introdueixin les seves dades personals i empremtes en els sistemes informatics de paisos que no tenen les mateixes normatives europeas respecte a la proteccio de dades o que el tractin com a un terrorista en alguna sala d'interrogacio. No es veu afectat per retards, cancel.lacions, malt temps, overbooking o perdua d'equipatge.

Mirant-ho aixi sembla que s'ha d'estar boig per agafar un avio avui en dia i anar a veure mon. Pero ho fem. Els que ens apassiona vitjar estem disposats a passar per tot aixo per tal d'arribar al nostre desti.

Dema agafo les maletes i m'en vaig al lloc on potser he viatjat mes mentalment, potser el lloc que conec millor sense haver-hi estat. He vist els seus carrers, els seus edificis, la seva gent i els taxis milers de vegades des del sofa de casa. Dema agafo les maletes i si supero la prova de tots els controls de seguretat trepitjare el terra de la capital del mon.

Deixo la illa sola uns dies, espero que aquest cop la Molly Sue baixi a la platja per enviar algun missatge mentre jo no hi soc.

Pensament no únic - 24/342

2006-11-20T22:48:00.000+01:00

El que haig de fer vs el que vull fer.
El que realment vull fer vs el que crec que haig de fer.
El que vull voler fer vs el que acabo fent.

Si tingues les coses clares la meva vida seria més avorrida. Sense aquesta constant lluita interna no seria jo, però de vegades necessito descansar.

Un instant és irrepetible - 23/343

2006-11-16T23:27:00.000+01:00

Música: La valse d'Amelie Yann Tiersen
Gràcies Search com a ajudant tècnic de só i cunillet d'indies.
Gràcies Dru tot i que ella no ho sap, m´ajudat molt.
La resta: Damma

Dia gris - 22/344

2006-11-15T22:14:00.000+01:00

Les fotos no són en blanc i negre, són en escala de grisos como la realitat.

Història d'un segrest 10/356-18/348

2006-11-15T00:39:00.000+01:00

1. Per sorpresa

Acabava de menjar una llagosta que havia pescat al matí. Em vaig estirar a la sorra i tancà els ulls. Primer em va semblar un somni, com quan somies que caus del llit i et despertes de cop i realment estàs caient del llit.

Estava fosc i feia molta calor. Devia estar a més de 38 graus. No sabia si tenia els ulls oberts o no. No veia res i per un moment vaig pensar que estava cega. Vaig notar com una gota de suor relliscava pel meu front. Suo freda.

No tinc molt clar quan temps va passar, però calculo que vaig estar un dia allà, a les fosques sense saber què passava.

El segon dia vaig sentir una veu i vaig cridar. Vaig demanar ajuda. Em van donar aigua i em van dir que esperes. Seria qüestió d’uns dies.

El temps passa molt lent quan no depèn de tu, quan no pots fer res per canviar el que esta passant i només pots esperar. Sembla que no hagi d’arribar mai el moment en que tot tornarà a ser com abans i d’alguna manera et culpes pel que t’està passant tot i que -saps positivament que no podies evitar-ho. Vaig passar quatre o cinc dies així.

2. Primer pas cap a la llibertat

Vaig accedir a conduir perquè era la única manera de tenir alguna possibilitat per escapar. El fet de conduir també em va permetre treure’m la vena dels ulls i respirar aire fresc tot i que no sé si em convenia. Van ser dos dies agradables visitant altres illes. Van ser dos dies de converses i de conèixer aspectes diferents de la gent amb la que estava. Gràcies per haver-me tret d’allà.

3. Stockholm syndrom

Al final m’ho haig de creure per no tornar-me boja. M’implico, és la única manera de trobar-li sentit o de que no sigui tant dur o avorrit, depèn del dia. Ara que porto dies intentant escapar però que no ho acabo d’aconseguir del tot em pregunto si realment hi ha escapatòria. Val la pena lluitar contra el que el que és inevitable?

Sempre el mateix, sempre l’obsessió malaltissa m’envolta en la seva foscor i m’arrossega en la fàcil dramatúrgia que comporta el destí ineludible.

La veritat és que no hi crec en el destí, som una casualitat química i les nostres preocupacions són tant superficials, tant insignificants que no ho podem suportar.

Escric cada dia - 21/345

2006-11-13T18:52:00.000+01:00

L'escriptor no té moral, és policia i assassí, es ric i pobre, ha d'enganyar, torturar, escoltar, cridar, insultar. No te personalitat i les te totes. Viu en una esquizofrènia creativa constant. Es inconstant i fonedís, segur dels altres, insegur de si mateix. Es amic i enemic, es honest, hipòcrita i indecent. No suporta que entrin al seu mon, no aguanta que no ho facin. Li encanta quan no sap com dir les coses perquè es la millor inspiració, però te pànic del full en blanc.

Els personatges no son reals, no son autobiogràfics, no existeixen, no estan basats en fet reals. Però tenen pensaments propis, vida pròpia, autobiografia. Neixen, creixen, es reprodueixen però mai no moren.

Es pot escriure mentalment, en paper, a maquina, amb ordinador, a casa, a un bar, a un pub, a un ciber, a un altre pais (i quan escrius a un altre pais et pot passar que l'odinador no tingui accents ;).

Avui serà el penúltim dia del meu segrest - 20/346

2006-11-09T23:12:00.000+01:00

No t’oblidis de fer una cosa que t’encanti. No t’oblidis que avui és un altre dia excepcional.

Estic segrestada - 19/347

2006-11-07T22:54:00.000+01:00

Sempre hi ha lligams, crida llibertat per recordar-te a tu mateix que el temps és teu. He estat segrestada, encara ho estic. Però tinc imatges, tinc missatges que no he pogut enviar. Falta poc. He anat per terra mar i aire però estic a punt d’escapar.
Vaig veure passar el vaixell del Capità Hook des del cel. Massa tard o massa aviat, no sé, sigui com sigui no ens varem trobar. Però no et preocupis, hi ha més desencontres al món que no pas encontres. Un segon és suficient perquè dues persones no es trobin. El que importa és que vas estar allà. Gràcies.
La Molly Sue no va enviar cap missatge per mi. Bé, al cap i a la fi és una prova més que estem sols... al final estem sols, oi? Com en una illa deserta...

Només cal escriure frases curtes i si surten llargues separar-les - 9/357

2006-10-26T14:50:00.000+02:00

Sense lligams
Sense presó
Sense pressió
Amb llibertat

No estic farta de res - 8/358

2006-10-24T22:24:00.000+02:00

¿Qui va dir "compte amb el que desitges perquè es pot fer realitat? Tenia raó. Estic a 39 i avui no podré sortir a passejar. :(

Estic farta del sol - 7/359

2006-10-23T14:51:00.000+02:00

Vull arrancar-me la pell a tires. Em crema, em pica, no l’aguanto més!

Trobo a faltar els dies grisos, la pluja, la boira. Trobo a faltar el fred i el vent que neteja l’ambient. Trobo a faltar el estar millor a dintre que afora. Trobo a faltar el dependre de la calefacció, les moquetes, les xemeneies fumejant. Trobo a faltar la febre dels refredats, els paraigües, les gotes dels edificis que se’t fiquen entre la roba. Trobo a faltar el canvi estacional.

Visc en una estació perpetua d’infinita monotonia, els canvis els he de provocar jo!

Temps relatiu - 6/360

2006-10-22T19:46:00.000+02:00

Primera nit amb la Molly Sue o Avui m’he begut 5 missatges - 5/361

2006-10-21T14:50:00.000+02:00

He d’enviar 5 ampolles?

Acabaré la vida sola

Has començat la vida sola

Tan sols acompanyada

I l'has anat omplint

D’una ampolla d’alcohol

D'un milió d'ampolles de colors

Amb un ordinador davant

Amb un instant de reflexió davant

Per poder expressar tot el que

Intentant expressar

Que no he pogut dir

El que no has sabut dir

Durant la meva vida

Durant la teva vida

No moriré

No et suïcidaràs

Pel mateix que no sóc

Pel mateix que no trobo

Invisible ni inaudible

Mai el final d'una nit

Sóc, seré he estat sempre!

De festa!

Damma pasionata - 4/362

2006-10-20T17:07:00.000+02:00

Aprofitar els errors
Crear per sentir-te viu
Morir per valorar la vida

Incoherència per avorriment
Soledat per imposició
Hipocresia per necessitat
Incompetència per ambició

Inventar per manca de realitat
Somiar per ser feliç
Dormir per no sentir
Cridar per no escoltar
Marxar per no tornar

Córrer per arribar
Aturar-te per descansar
Esperar per esperar
Ser negatiu per rebel·lar-te
Ser positiu per conformar-te

Pensar per no parlar
Parlar per incomunicar-te

Mirar-te per respirar
Menjar per engreixar
Vomitar idees mullades d’alcohol

Canviar de canal infinitament
Llegir per diversió
Escriure per oblidar
Viatjar per recordar
Sortir per no entrar
Fumar per suïcidar-te

No tenir res a dir
No voler dir res
Voler i no poder
Poder i no voler

He rebut un missatge de la Molly Sue - 3/363

2006-10-19T14:49:00.000+02:00

“Vaig arribar en globus un dia que feia molt de vent, no et molestaré gaire, però de tant en tant t’escriuré. Se el que estàs fent i crec que es un projecte difícil, tanta constància fa una mica de por. Jo no soc així. Però com estava dient de tant en tant t’escriuré, així si tu no saps que dir pots fer servir un dels meus missatges. Les normes del Projecte Robinson no diuen res d’això, oi?

He trobat un llac d’aigua calenta i em passo tot el dia aquí, no se quins efectes tindrà en mi, però la temperatura es mé alta aquí que a la platja. Vine quan vulguis, si es que vols parlar o necessites companyia.”

Encara no se si m'agrada. No esperava trobar-me ningú aquí, de fet això es una illa deserta, quin sentit te qui hi hagi algú mes? Potser els missatges estan arribant a algú altre? Hi ha algú que els esta llegint?

Inesperat gir d'esdeveniments, m'encanta sorprendre’m a mi mateixa!

Projecte Robinson - 2/364

2006-10-18T12:08:00.000+02:00

La primera norma del Projecte Robinson es escriure un missatge cada dia.
La segona norma del Projecte Robinson es enviar un missatge cada dia dins d’una ampolla.
La tercera norma del Projecte Robinson es no oblidar-se mai d’enviar el missatge.

El primer dia - 1/365

2006-10-17T21:54:00.000+02:00

Plovia molt. Tot i ser digital, la tinta es veia borrosa a través de les gotes. No sabia si podria acabar el missatge abans que es desfessin les idees, però quina altra cosa podia fer? Tenia que enviar un missatge cada dia, sinó tot perdria sentit. Tenia 365 ampolles. I avui era el primer dia.

Tot va començar com un joc, “digues tres coses que t’emportaries a una illa deserta”. La meva resposta va ser “paper, llapis i ampolles”. La qüestió era mantenir-se ocupada, no parar-se a pensar. Em podia tornar boja si deixava que la realitat m’absorbís, així que vaig decidir-me a fer servir el que havia escollit emportar-me. Bé, de fet jo no havia decidit emportar-m’ho simplement perquè jo no havia decidit anar enlloc. El cas és que estic en una illa deserta i l’únic que puc fer és enviar missatges en una ampolla. Tinc 365, dedueixo que estaré aquí un any. Un any passa volant, oi?

Encara no tinc gaire clar que hauria de contenir un missatge que envies en una ampolla. Haig de demanar ajuda? A qui? Com em poden localitzar si ni jo sé on estic? Potser tan sols es tracta de continuar escrivint pel simple plaer de fer-ho, per donar sentit a les coses si es que alguna vegada en necessiten tenir. Potser em salvarà simplement el fet que algú llegeixi el missatge? O es que els personatges dels llibres moren realment...? Per molt tràgica que sigui la mort de Romeu i Julieta, no neixen cada vegada que algú comença el llibre? Jo ja sóc immortal.