El primer dia - 1/365

Plovia molt. Tot i ser digital, la tinta es veia borrosa a través de les gotes. No sabia si podria acabar el missatge abans que es desfessin les idees, però quina altra cosa podia fer? Tenia que enviar un missatge cada dia, sinó tot perdria sentit. Tenia 365 ampolles. I avui era el primer dia.

Tot va començar com un joc, “digues tres coses que t’emportaries a una illa deserta”. La meva resposta va ser “paper, llapis i ampolles”. La qüestió era mantenir-se ocupada, no parar-se a pensar. Em podia tornar boja si deixava que la realitat m’absorbís, així que vaig decidir-me a fer servir el que havia escollit emportar-me. Bé, de fet jo no havia decidit emportar-m’ho simplement perquè jo no havia decidit anar enlloc. El cas és que estic en una illa deserta i l’únic que puc fer és enviar missatges en una ampolla. Tinc 365, dedueixo que estaré aquí un any. Un any passa volant, oi?

Encara no tinc gaire clar que hauria de contenir un missatge que envies en una ampolla. Haig de demanar ajuda? A qui? Com em poden localitzar si ni jo sé on estic? Potser tan sols es tracta de continuar escrivint pel simple plaer de fer-ho, per donar sentit a les coses si es que alguna vegada en necessiten tenir. Potser em salvarà simplement el fet que algú llegeixi el missatge? O es que els personatges dels llibres moren realment...? Per molt tràgica que sigui la mort de Romeu i Julieta, no neixen cada vegada que algú comença el llibre? Jo ja sóc immortal.