13 de nov. 2006

Escric cada dia - 21/345


L'escriptor no té moral, és policia i assassí, es ric i pobre, ha d'enganyar, torturar, escoltar, cridar, insultar. No te personalitat i les te totes. Viu en una esquizofrènia creativa constant. Es inconstant i fonedís, segur dels altres, insegur de si mateix. Es amic i enemic, es honest, hipòcrita i indecent. No suporta que entrin al seu mon, no aguanta que no ho facin. Li encanta quan no sap com dir les coses perquè es la millor inspiració, però te pànic del full en blanc.

Els personatges no son reals, no son autobiogràfics, no existeixen, no estan basats en fet reals. Però tenen pensaments propis, vida pròpia, autobiografia. Neixen, creixen, es reprodueixen però mai no moren.

Es pot escriure mentalment, en paper, a maquina, amb ordinador, a casa, a un bar, a un pub, a un ciber, a un altre pais (i quan escrius a un altre pais et pot passar que l'odinador no tingui accents ;).




1 Comments:

Anonymous Anònim said...

El mes important per un escriptor es poder ser llegit, encara que a vegades no et comentem que sapigues que se't llegeix igualment! I sense accents tambe.

4:11 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home