Estic segrestada - 19/347

Sempre hi ha lligams, crida llibertat per recordar-te a tu mateix que el temps és teu. He estat segrestada, encara ho estic. Però tinc imatges, tinc missatges que no he pogut enviar. Falta poc. He anat per terra mar i aire però estic a punt d’escapar.
Vaig veure passar el vaixell del Capità Hook des del cel. Massa tard o massa aviat, no sé, sigui com sigui no ens varem trobar. Però no et preocupis, hi ha més desencontres al món que no pas encontres. Un segon és suficient perquè dues persones no es trobin. El que importa és que vas estar allà. Gràcies.
La Molly Sue no va enviar cap missatge per mi. Bé, al cap i a la fi és una prova més que estem sols... al final estem sols, oi? Com en una illa deserta...