Avui he rebut un missatge del futur – 31/335

Estava passejant per la platja com cada matí, no hi ha gaire cosa més a fer aquí, i m’ha cridat l’atenció un objecte que hi havia a la sorra, just on les onades més llargues encara arriben. M’he acostat estranyada ja que no havia vist mai brossa o cap mena de contaminació en aquesta platja. Era una ampolla amb un missatge a dintre. És curiós com per un moment m’ha semblat reconeix–ho, però quan m’he fixat millor he vist que el vidre era de color verd, jo fins ara només he fet servir vidre blanc.

El missatge deia:

"Preterit imperfecte, futur perfecte - 209/157
Tot el que fem en el present afecta al nostre futur. És millor sacrificar el present per un futur millor? O hauríem de viure sempre el present com si no hi hagués futur? Seria possible viure coneixent el nostre futur?"


Estic davant d’una paradoxa de l’espai temps? Tot i que sé que escriuré aquest missatge d’aquí 178 dies, si l’únic que faig durant aquest temps es passejar serà impossible que arribi mai a escriure el missatge 209. Per altre banda, havent-lo llegit ara, quan arribi el moment d’escriure’l voldré dir el mateix?

Missatges inconstants - 30/336

És la constància germana de la monotonia? Vol dir això que la inconstància és per definició més creativa? O hem de mantenir una monòtona constància perquè la inconstant inspiració ens trobi treballant?

Avui ha sortit el sol - 29/337

M’ha despertat una escalfor coneguda, evocant records com un perfum familiar. Feia molt de temps que no sentia la seva llum reflectida a la meva pell ni la seva energia recorrent la meva sang. És un element tant bàsic de la vida que sembla antinatural que els homes puguin viure en la foscor.
Pot ser per això avui he decidit visitar la Molly Sue, perquè també sembla antinatural que els dos únics habitants d’una illa no tinguin cap contacte.
Devia ser cap el migdia quan he pujat a la seva cabana. Com imaginava, encara dormia i, intentant no despertar-la, he agafat l’ampolla buida de vodka que li estava relliscant de la mà. La seva cabana es una barreja entre un pis d’estudiants i una tenda de campanya a Platja d’Aro a l’agost. Fa pudor a alcohol, tabac i ressaca. Sempre he pensat que la Molly Sue esta aquí perquè a Eivissa estava ple. Tornaré més tard.
La sorra de la platja esta molt calenta i m’he estirat a prendre el sol. M’ha despertat una fredor coneguda, com quan algú et tapa el sol i fa ombra amb el seu cos. Al obrir els ulls he vist la Molly Sue. Ha somrigut i s’ha assegut al meu costat. “Gracies per venir a veure’m”. M’ha ofert alguna beguda que portava en una nova ampolla, però aquest cop he dit que no. Tinc curiositat per tenir una conversa amb ella sense anar borratxa. “Doncs avui fas tard. Encara no se m’ha passat la borratxera d’ahir”. Ens hem quedat assegudes a la platja mirant com el sol s’amagava un altre cop rere l’horitzó i he pensat que les millors converses són les que no planeges i que els silencis de vegades diuen més que moltes paraules buides.

Tinc sorra a la boca 28/338

Quan dura la ressaca de cap d'any?
Quan s'ha de comencar a fer realitat els proposits de l'any?
Perque aquest any no tinc proposits?
Perque una cosa tant artifical com un calendari influeix en el nostre estat animic, fent que sembli que hem de reneixer cada 365 dies?
Perque aquest bloc durara 365 dies?
Quan marxare de l'illa?
Perque l'any passat nomes vaig viatjar per illes, fins i tot literariament?

Encara tinc sorra a la boca...