Què ha passat? - 32/334
He jugat a aguantar la respiració dins d'una peixera i he admirat les formes deformades des del seu vidre còncava.
He donat forma física a l’angoixa aguantant la respiració fins que sentia el pols del meu cor als ulls tancats.
He desitjat estar afora des de la comoditat i l’escalfor de dintre.
He buscat sense trobar i he trobat sense buscar.
He esperat, desesperat i decidit que al final tot és inesperat.
No puc explicar el que m’ha passat, no vull explicar el que m’ha passat, no m’ha passat res.
He donat forma física a l’angoixa aguantant la respiració fins que sentia el pols del meu cor als ulls tancats.
He desitjat estar afora des de la comoditat i l’escalfor de dintre.
He buscat sense trobar i he trobat sense buscar.
He esperat, desesperat i decidit que al final tot és inesperat.
No puc explicar el que m’ha passat, no vull explicar el que m’ha passat, no m’ha passat res.
posted by Damma at 04:53
5 Comments:
Aquestes frases són més paradoxals que la paradoxa de Bertrand, que és quan en un oligopoli (un mercat amb només dues empreses en competència), les empreses competeixen en preus i les dues trien el mateix preu. I aquest preu és el que els dóna un benefici 0; si una d'elles augmentés el preu no vendria res i l'altra empresa ho vendria tot.
La paradoxa? Doncs que podent les empreses triar el preu, trien aquell preu que els dona benefici 0.
Per cert, de què anava el post?
Per fi ha tornat la Damma!
Se't trobava a faltar coi. Esperem que el proper cop no haguem d'esperar dos mesos més.
Doncs jo crec que aquest post evidentment no va de res...
No ha passat res??
No m'ho crec... sempre passen coses a cada instant, a cada minut, a cada hora o dia de la teva vida! ;)
damma ha tornat, ens l'han tornat dins d'una peixera i amb una mica d'amnesia :) ;p
Publica un comentari a l'entrada
<< Home