Només cal escriure frases curtes i si surten llargues separar-les - 9/357

Sense lligams
Sense presó
Sense pressió
Amb llibertat

No estic farta de res - 8/358

¿Qui va dir "compte amb el que desitges perquè es pot fer realitat? Tenia raó. Estic a 39 i avui no podré sortir a passejar. :(

Estic farta del sol - 7/359

Vull arrancar-me la pell a tires. Em crema, em pica, no l’aguanto més!

Trobo a faltar els dies grisos, la pluja, la boira. Trobo a faltar el fred i el vent que neteja l’ambient. Trobo a faltar el estar millor a dintre que afora. Trobo a faltar el dependre de la calefacció, les moquetes, les xemeneies fumejant. Trobo a faltar la febre dels refredats, els paraigües, les gotes dels edificis que se’t fiquen entre la roba. Trobo a faltar el canvi estacional.

Visc en una estació perpetua d’infinita monotonia, els canvis els he de provocar jo!

Temps relatiu - 6/360

Primera nit amb la Molly Sue o Avui m’he begut 5 missatges - 5/361

He d’enviar 5 ampolles?

Acabaré la vida sola

Has començat la vida sola

Tan sols acompanyada

I l'has anat omplint

D’una ampolla d’alcohol

D'un milió d'ampolles de colors

Amb un ordinador davant

Amb un instant de reflexió davant

Per poder expressar tot el que

Intentant expressar

Que no he pogut dir

El que no has sabut dir

Durant la meva vida

Durant la teva vida

No moriré

No et suïcidaràs

Pel mateix que no sóc

Pel mateix que no trobo

Invisible ni inaudible

Mai el final d'una nit

Sóc, seré he estat sempre!

De festa!

Damma pasionata - 4/362

Aprofitar els errors
Crear per sentir-te viu
Morir per valorar la vida

Incoherència per avorriment
Soledat per imposició
Hipocresia per necessitat
Incompetència per ambició

Inventar per manca de realitat
Somiar per ser feliç
Dormir per no sentir
Cridar per no escoltar
Marxar per no tornar

Córrer per arribar
Aturar-te per descansar
Esperar per esperar
Ser negatiu per rebel·lar-te
Ser positiu per conformar-te

Pensar per no parlar
Parlar per incomunicar-te

Mirar-te per respirar
Menjar per engreixar
Vomitar idees mullades d’alcohol

Canviar de canal infinitament
Llegir per diversió
Escriure per oblidar
Viatjar per recordar
Sortir per no entrar
Fumar per suïcidar-te

No tenir res a dir
No voler dir res
Voler i no poder
Poder i no voler

He rebut un missatge de la Molly Sue - 3/363

“Vaig arribar en globus un dia que feia molt de vent, no et molestaré gaire, però de tant en tant t’escriuré. Se el que estàs fent i crec que es un projecte difícil, tanta constància fa una mica de por. Jo no soc així. Però com estava dient de tant en tant t’escriuré, així si tu no saps que dir pots fer servir un dels meus missatges. Les normes del Projecte Robinson no diuen res d’això, oi?

He trobat un llac d’aigua calenta i em passo tot el dia aquí, no se quins efectes tindrà en mi, però la temperatura es mé alta aquí que a la platja. Vine quan vulguis, si es que vols parlar o necessites companyia.”

Encara no se si m'agrada. No esperava trobar-me ningú aquí, de fet això es una illa deserta, quin sentit te qui hi hagi algú mes? Potser els missatges estan arribant a algú altre? Hi ha algú que els esta llegint?

Inesperat gir d'esdeveniments, m'encanta sorprendre’m a mi mateixa!

Projecte Robinson - 2/364

La primera norma del Projecte Robinson es escriure un missatge cada dia.
La segona norma del Projecte Robinson es enviar un missatge cada dia dins d’una ampolla.
La tercera norma del Projecte Robinson es no oblidar-se mai d’enviar el missatge.

El primer dia - 1/365

Plovia molt. Tot i ser digital, la tinta es veia borrosa a través de les gotes. No sabia si podria acabar el missatge abans que es desfessin les idees, però quina altra cosa podia fer? Tenia que enviar un missatge cada dia, sinó tot perdria sentit. Tenia 365 ampolles. I avui era el primer dia.

Tot va començar com un joc, “digues tres coses que t’emportaries a una illa deserta”. La meva resposta va ser “paper, llapis i ampolles”. La qüestió era mantenir-se ocupada, no parar-se a pensar. Em podia tornar boja si deixava que la realitat m’absorbís, així que vaig decidir-me a fer servir el que havia escollit emportar-me. Bé, de fet jo no havia decidit emportar-m’ho simplement perquè jo no havia decidit anar enlloc. El cas és que estic en una illa deserta i l’únic que puc fer és enviar missatges en una ampolla. Tinc 365, dedueixo que estaré aquí un any. Un any passa volant, oi?

Encara no tinc gaire clar que hauria de contenir un missatge que envies en una ampolla. Haig de demanar ajuda? A qui? Com em poden localitzar si ni jo sé on estic? Potser tan sols es tracta de continuar escrivint pel simple plaer de fer-ho, per donar sentit a les coses si es que alguna vegada en necessiten tenir. Potser em salvarà simplement el fet que algú llegeixi el missatge? O es que els personatges dels llibres moren realment...? Per molt tràgica que sigui la mort de Romeu i Julieta, no neixen cada vegada que algú comença el llibre? Jo ja sóc immortal.