Avui ha sortit el sol - 29/337
M’ha despertat una escalfor coneguda, evocant records com un perfum familiar. Feia molt de temps que no sentia la seva llum reflectida a la meva pell ni la seva energia recorrent la meva sang. És un element tant bàsic de la vida que sembla antinatural que els homes puguin viure en la foscor.
Pot ser per això avui he decidit visitar la Molly Sue, perquè també sembla antinatural que els dos únics habitants d’una illa no tinguin cap contacte.
Devia ser cap el migdia quan he pujat a la seva cabana. Com imaginava, encara dormia i, intentant no despertar-la, he agafat l’ampolla buida de vodka que li estava relliscant de la mà. La seva cabana es una barreja entre un pis d’estudiants i una tenda de campanya a Platja d’Aro a l’agost. Fa pudor a alcohol, tabac i ressaca. Sempre he pensat que la Molly Sue esta aquí perquè a Eivissa estava ple. Tornaré més tard.
La sorra de la platja esta molt calenta i m’he estirat a prendre el sol. M’ha despertat una fredor coneguda, com quan algú et tapa el sol i fa ombra amb el seu cos. Al obrir els ulls he vist la Molly Sue. Ha somrigut i s’ha assegut al meu costat. “Gracies per venir a veure’m”. M’ha ofert alguna beguda que portava en una nova ampolla, però aquest cop he dit que no. Tinc curiositat per tenir una conversa amb ella sense anar borratxa. “Doncs avui fas tard. Encara no se m’ha passat la borratxera d’ahir”. Ens hem quedat assegudes a la platja mirant com el sol s’amagava un altre cop rere l’horitzó i he pensat que les millors converses són les que no planeges i que els silencis de vegades diuen més que moltes paraules buides.
Pot ser per això avui he decidit visitar la Molly Sue, perquè també sembla antinatural que els dos únics habitants d’una illa no tinguin cap contacte.
Devia ser cap el migdia quan he pujat a la seva cabana. Com imaginava, encara dormia i, intentant no despertar-la, he agafat l’ampolla buida de vodka que li estava relliscant de la mà. La seva cabana es una barreja entre un pis d’estudiants i una tenda de campanya a Platja d’Aro a l’agost. Fa pudor a alcohol, tabac i ressaca. Sempre he pensat que la Molly Sue esta aquí perquè a Eivissa estava ple. Tornaré més tard.
La sorra de la platja esta molt calenta i m’he estirat a prendre el sol. M’ha despertat una fredor coneguda, com quan algú et tapa el sol i fa ombra amb el seu cos. Al obrir els ulls he vist la Molly Sue. Ha somrigut i s’ha assegut al meu costat. “Gracies per venir a veure’m”. M’ha ofert alguna beguda que portava en una nova ampolla, però aquest cop he dit que no. Tinc curiositat per tenir una conversa amb ella sense anar borratxa. “Doncs avui fas tard. Encara no se m’ha passat la borratxera d’ahir”. Ens hem quedat assegudes a la platja mirant com el sol s’amagava un altre cop rere l’horitzó i he pensat que les millors converses són les que no planeges i que els silencis de vegades diuen més que moltes paraules buides.
posted by Damma at 00:37
1 Comments:
No cal que totes les converses que tinguis siguin especials o interessants. Soposo que per aixo moltes vegades en quedes en silenci. Pero evitant tenir una conversa absurda deixes passar l'oportunitat de tenir una d'aquestes "millors converses no planejades" que dius.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home