Avui he rebut un missatge del futur – 31/335
Estava passejant per la platja com cada matí, no hi ha gaire cosa més a fer aquí, i m’ha cridat l’atenció un objecte que hi havia a la sorra, just on les onades més llargues encara arriben. M’he acostat estranyada ja que no havia vist mai brossa o cap mena de contaminació en aquesta platja. Era una ampolla amb un missatge a dintre. És curiós com per un moment m’ha semblat reconeix–ho, però quan m’he fixat millor he vist que el vidre era de color verd, jo fins ara només he fet servir vidre blanc.
El missatge deia:
"Preterit imperfecte, futur perfecte - 209/157
Tot el que fem en el present afecta al nostre futur. És millor sacrificar el present per un futur millor? O hauríem de viure sempre el present com si no hi hagués futur? Seria possible viure coneixent el nostre futur?"
Estic davant d’una paradoxa de l’espai temps? Tot i que sé que escriuré aquest missatge d’aquí 178 dies, si l’únic que faig durant aquest temps es passejar serà impossible que arribi mai a escriure el missatge 209. Per altre banda, havent-lo llegit ara, quan arribi el moment d’escriure’l voldré dir el mateix?
El missatge deia:
"Preterit imperfecte, futur perfecte - 209/157
Tot el que fem en el present afecta al nostre futur. És millor sacrificar el present per un futur millor? O hauríem de viure sempre el present com si no hi hagués futur? Seria possible viure coneixent el nostre futur?"
Estic davant d’una paradoxa de l’espai temps? Tot i que sé que escriuré aquest missatge d’aquí 178 dies, si l’únic que faig durant aquest temps es passejar serà impossible que arribi mai a escriure el missatge 209. Per altre banda, havent-lo llegit ara, quan arribi el moment d’escriure’l voldré dir el mateix?
posted by Damma at 01:00
13 Comments:
Tant de bo tingues un mapa molt gran, d'aquells desplegables, on pogues veure cap on porten tots els camins... cap a on em poden portar les decisions que prenc en el present...?
Aquests mapes acostumen a ser rodons i de vidre... I no, no en tinc cap ;). No creus que si coneguessim el nostre futur potser no fariem tant esforc en viure "a tope" el present?
Jo prefereixo viure el present per construir un futur millor.
Jo crec que és millor viure el present. Ni enyorar el passat ni "pre-fabricar" el futur. Cada cosa al seu temps, no creieu?
Jo crec que s'ha de mirar una mica a curt termini i una mica a llarg. No es una cosa o una altra; s'ha de viure la vida per tambe pensar en el futur.
damma això es com un conte... un conte molt ben escrit
Un altre post ben bonic.
Jo prefereixo viure el present intensament, tot i sent conscient que cal preparar el futur.
Vols dir que el futur existeix?? Perque instantaniament el futur es fa realitat amb el present, i un segon despres, aquesta ja es passat...
Tot i aixi hem d'aprofitar el present al maxim... perque no sabem quin futur ens espera!! :D
ostres, em sento completament torbada pel fet de poder rebre una cosa que encara no has enviat, és com si el teu futur i el passat de la cosa s'haguéssin perdut i marejat, crec sincerament que només ha estat un error de matrix.
Damma, ens tens molt abandonats... quan ens enviaras un altre missatge...?
si damma... volem més missatges!!!
Pero que passa en aquest bloc? Aixo es comença a semblar al bloc de l'Alex!! Pero no vam quedar que escriuries 365 post a l'any?
Lo millor es viure el present tota intensitat, com si cada instant fos l'ultim de la nostra vida. Cada dia morim una mica mes; per tant, cada instant es essencial!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home